Tornar a la portada d'Infernet
L'enterrament de la sardina pel Ball de Dimonis
Publicat el 04/04/2011 - 18:48
Opcions: | Imprimir article

Sense entrar en profunditat en l’origen, la simbologia i la significació del Carnestoltes , només direm que alguns autors l’han considerat una festa originada en els ritus agraris de la fertilitat amb arrels paganes romanes o bé com un temps de la poda en el que la màscara és una representació metafòrica dels insectes i les plagues, gestada probablement en el neolític. Per una altra banda, hi ha estudiosos que el vinculen exclusivament al ritual cristià i en clara oposició o complementarietat a la Quaresma o, senzillament, que el veuen com una ocasió idònia per a les protestes socials i la diversió. Amb independència de si només una o totes les anteriors explicacions són orígens possibles del Carnestoltes actual, el que volem mostrar en aquest article és la concepció pròpia que l’associació Ball de Dimonis vol transmetre en espectacles com el desenvolupat a l’Enterrament de la Sardina, acte que fou el colofó final del Carnestoltes de Vinaròs 2011.

 Després d’un procés de creació col•lectiva, els membres del Ball de Dimonis decidírem fer un espectacle que recuperés aspectes concrets d’un Carnestoltes completament perdut a les ciutats però que encara subsisteix en determinats entorns rurals. Un Carnestoltes que mostrés, per una banda, la crítica a la societat actual i, per una altra, a la pròpia comunitat. A més, la nostra intenció va ser recollir i adaptar tota una sèrie d’elements arcaics i novells i incorporar-los de la forma més natural possible al propi espectacle. D’aquesta manera ens basàrem en els següents elements: L’ús de màscares per fer al•lusió a les antigues mascarades típiques de les rues carnestoltesques amb bruixes, monjos, Sant Antoni i els dimonis, botargues i carraques infantils, etc. L’actualització metafòrica de les antigues botargues (personatges disfressats amb pells d’animals i amb bufes per donar cops al cap de la gent) en els personatges públics que representen la política: “Sabatero” amb sabatetes penjant i “Rajo-joy” amb les barbes llargues i el vestit a ratlles; la monarquia: “Cagarro I” amb excrements penjant i, finalment, l’església: “Reissinger Z” com a portador d’una relíquia de Sant Canut (celebrat la vespra de Sant Sebastià). Les Reines ploraneres i la Quaresma vestides de negre, la Sardina representaven la vinguda de les privacions de la “Gran Crisi”, ...

La incorporació de les danses de grup característiques del Carnestoltes acompanyades per instruments com la dolçaina i el tabal, el sac de gemecs i la tarota. Aquestes danses es van concretar, per una banda, en un ball de bastons i forques interpretat per vuit dimonis i una angeleta, i per una altra, en un ball de cintes escenificat excel•lentment per la colla de dimoniets i dimonietes de la nostra associació. Mentre que el primer ball representava la lluita entre forces oposades, el segon significava l’evolució vital: el naixement i el creixement quan es vesteix el pal i la decadència i la mort quan es desvesteix.

En definitiva, una profunda imatge del destí de la pròpia festa i el ritual de renovació anual que implica. La presència de figures zoomòrfiques com el Drac Soterranyes de 3 caps, tan típiques als Carnestoltes Medievals i del Renaixement i la crema del gegant Carnestoltes amb elements naturals com són les argelagues. I per acabar, foc, coets i moltes dimònies, dimonis, dimonietes i dimoniets, és a dir, la nostra essència com a grup. En definitiva, una clara aposta per exercir l’autocrítica pròpia del Carnestoltes, amb un somriure a la cara.

A totes i a tots aquells que heu fet possible aquest espectacle: MOLTES GRÀCIES. Ball de Dimonis de Vinaròs Si no hi cap no poseu la bibliografia, però seria interessant.

Bibliografía: • Alonso, M.R. et al. (1995) Els balls de bastons, ed. Alta Fulla. • Caro Baroja, J. (2006) El Carnaval, Alianza Editorial • Monferrer, À. (1999) “El teatre popular de Carnestoltes”, dins El teatre en la festa valenciana, dir. A. Ariño, Consell Valencià de Cultura. • Palomar, S. i Sugranyes, F. (2007) Danses del seguici reusenc “Prim, prim, filen les dones”. El ball de gitanes, Migdia Serveis Culturals. • Urbeltz, J.A. (2000) Los bailes de espada y sus símbolos, Pamiela.

Articles relacionats: