Tornar a la portada d'Infernet
Les figures
Publicat el 03/08/2006 - 12:27
Mmuuuuuuuuuu!!!!!!!!
Opcions: | Imprimir article

El nostre petit drac GALIFARDEU, és una donació de una tristament desapareguda asociació cultural del veí poble de Càlig.

 

Este drac de tres caps anomenat DRAC SOTERRANYES, está un poc oxidat, i poques voltes el podreu vore,  si no es que invoqueu al Senyor Satanàs: Nefist, Nefistorum!!!!

 

  

  La veritable història del drac Soterranyes.
 
 En un Vinaròs llegendari que es perd en la llunyania del temps d'unes
 cròniques cuasi-oblidades i borrades pel progrés, naixqué un dia de
 Satanàs tremendament càl·lid, un ésser idefinible.
 
 Hom no va notar la seua presència d'un bon principi, car tan petit era
 el nou ésser esdevingut que poc escàndol feia. Però al poc temps d'eixir
 de l'ou, perque amics, va eixir d'un ou (i el primer que van vore els
 seus ulls, en aquell precís i màgic moment, va ser la torre-campanar de
 Vinaròs), ja exhalava foc i xisclava de tal manera que, de les
 vibracions sonores que provocava, rebentaven en mil pedaços les pedres
 que l'envoltaven.
 
 No tardàren els Vinarossencs en notar la ferum, els xiscles i la calor
 que desprenia aquell ésser misteriós i, empentats per una curiositat
 pròpia i hereva de les gents en general de tota època i lloc, anàren a
 mirar quina era la causa d'allò tan extrany. Com és natural, els homes
 més forts i guerrers anàven al cap d'avant de la comitiva de recerca.
 També van ser els primers en fugir posteriorment...
 
 Diuen les cròniques que es van trobar, dormida plàcidament, una fera de
 tres caps, amb amples boques cada cap, plenes de dents blanques i
 esmolades. Per cadascuna de les boques, interminentment, eixia una
 flameradeta. El cos, amb escames, verdós i lluent, acabava en una
 llarguíssima coa. Com el van trobar a l'entrada d'un cau se'ls va
 ocòrrer nomenar-lo Soterranyes. Però això clar, no va ser sino després
 d'intentar matar-lo amb l'excusa que se'ls menjaria els fills (a banda
 de totes les collites) quan cresquera, i acusar-lo injustament de portar
 la peste.
 
 Amb una pell de ferro d'un pam d'amplària, ungles enormes i llargues, i
 aquell foc endemoniat que li eixia vigorós per la boca, Soterranyes es
 defençà de tota acomesa Vinarossenca i se n'anà a viure d'alt d'una
 muntanya. Ahí no el molestava ningú. I va anar creixent, menjant-se les
 collites i els xiquets, però no va ser ell qui va portar la peste. Els
 vinarossencs, cansats de perdre l'aliment i els fills, van trobar una
 bonica sol·lució: li farien una festa anual, l'enborratxarien i així
 s'adormiria i no molestaria durant una llarga temporada. I això van fer:
 la festa del foc. Una festa esplèndia, amb molt de llum i espurnes,
 tantes que el drac les va divisar desde sa muntanya i va acudir de
 seguida per vore què passava. Els vinarossencs el van embaucar, atontar,
 fer beure el millor vi que tenien, i al final, l'invencible Soterranyes
 va ser vençut.
 
 Una volta adormit, el van tirar a la mar, a vore si se li apagava el foc
 de la boca. I aixina van estar de tranquils fins que a l'any següent es
 va despertar Soterranyes de nou, tot just per a fer-li una altra festa.
 
 Fi.